Una de cada dues llars monoparentals està en risc de pobresa a Espanya

16 set. 2019Aparició en premsa, Reunió

Pixabay

  • El 81% d’aquestes llars està encapçalat per una dona
  • A Espanya hi ha 18.535.900 llars i les monoparentals ja representen el 10,13% del total

16 de setembre 2016.- El 2018 hi havia un total de 1.878.000 llars monoparentals a Espanya (El 10,3% del total de llars). D’aquestes, una de cada dues es troba en risc de pobresa i exclusió (AROPE), gairebé el doble del valor pel total de les llars d’Espanya (26,1%) i pateix una taxa de pobresa infantil 15 vegades superior a la mitjana. Pel que fa al gènere, més de 1,5 milions de llars monoparentals estaven encapçalats per dones (81,9%).

Més dades, les llars monoparentals, encapçalats majoritàriament per dones, experimenten les taxes de risc de pobresa relativa més altes per tipus de llar, passant del 36,8% el 2008 al 42,9% al 2018.

La Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN Espanya) ha presentat un nou estudi ‘Gènere, Monoparentalitat i Rendes Mínimes’ a on es troben aquestes dades.

L’estudi serveix per fer una radiografia de les famílies monoparentals a Espanya. Inclou una anàlisi de la seva definició, de les ajudes de què disposen i de les principals problemàtiques que pateixen.

El treball demostra que el nombre de llars monoparentals ha augmentat en els últims anys en créixer el nombre de ruptures, separacions i divorcis, així com per l’increment de l’esperança de vida, particularment de les dones, cosa que ha portat a percentatges elevats de viduïtat. D’altra banda, el nombre de dones que afronten la maternitat a soles també ha crescut, no només per les causes tradicionals (relacionades amb l’embaràs no planificat, que s’afronta en solitari), sinó també per decisió pròpia (a través de l’embaràs planificat, la subrogació i / o l’adopció), amb independència de l’existència d’un vincle conjugal amb el progenitor.

Situació de l’habitatge

Segons l’informe, les llars monoparentals presenten una major incidència de la pobresa energètica i dels retards en els pagaments de les despeses corresponents a la habitatge habitual. A més, tenen una menor estabilitat en el règim i condicions de l’habitatge i resideixen en major proporció en entorns degradats o conflictius.

D’acord amb el 7è Informe #Monomarentalidad y Ocupación, de la Fundación Adecco (2018), un 43% de les dones amb responsabilitats familiars no compartides està desocupada, mentre que un 17% afirma tenir algun tipus d’ocupació, però sense contracte: l’11% d’aquest últim grup figura al registre de l’atur, mentre que el 6% restant no ha acudit als mateixos per desmoralització o per situació d’irregularitat.

Més de la meitat de les llars monoparentals no pot marxar de vacances almenys una setmana a l’any i no té capacitat per afrontar despeses imprevistes de 650 euros. Un 7,4% no pot incorporar proteïnes a la seva dieta cada dos dies. Pel que fa a l’habitatge, el 18% ha tingut retards en el pagament de les despeses relacionades amb l’habitatge principal i un 16,4% no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (pobresa energètica). Finalment, s’aprecia que el 16,5% no pot permetre’s un cotxe i el 11,5% no té ordinador.