Un informe de les Entitats Catalanes d’Acció Social alerta de la cronificació de la pobresa

20 juliol 2018.- La pobresa té rostre de dona, amb feina precària i infants a càrrec. Aquest és el perfil que millor retrata la pobresa a Catalunya segons l’informe “Les veus de la pobresa”,  elaborat per Acció Social i basat en quinze entrevistes en profunditat a persones en situació de pobresa i risc d’exclusió. Una conclusió a la que també arriba la Taxa i població en risc de pobresa o exclusió social (AROPE), que és més alta en les famílies amb fills dependents que entre les que no tenen menors a càrrec: el 2017 la taxa de risc de pobresa en llars amb un adult i un o més infants a càrrec era del 35,3 i de l’11,8% en llars amb dos adults sense fills/filles dependents.

Durant els anys posteriors a la darrera crisi s’han anat detectant noves formes de pobresa, agreujades per l’augment de la complexitat a les famílies i per una suma de dificultats afegides a la manca d’ingressos. Així, segons l’informe que conté aportacions de professionals d’entitats socials membres d’ECAS, el parany de la pobresa que acostuma a començar amb una pèrdua de la feina, ve seguit d’una absència de mecanismes tradicionals per evitar caure en risc de pobresa, cosa que provoca una situació d’empobriment sostinguda en el temps. A més, la repercussió de problemes en la salut física i mental fan encara més difícil trencar amb la trampa de la pobresa. Tots aquests elements acaben per retroalimentar-se i acaben formant part del mateix procés de cronificació de la pobresa.

Les llars amb menors a càrrec són llars més empobrides

La pressió econòmica que suposa tenir fills o filles menors a càrrec és major que en les llars sense fills/ filles dependents. Tot i que a l’informe no hi ha dades disponibles per certificar que la immensa majoria d’aquestes llars amb un sol progenitor amb infants dependents són dones, les entrevistes mostren la relació entre pobresa i famílies monoparentals encapçalades per dones. Amb això, una de les conclusions de l’informe és que calen mesures urgents per a les famílies amb menors dependents, tant en el moment present com en el curt i llarg termini, ja que la transmissió intergeneracional de la pobresa és perniciosa per als infants i joves que creixen en entorns familiars empobrits. I encara més, les dificultats s’acumulen al llarg del temps i els situen en una posició més vulnerable en un futur immediat.