Prop de 5 milions de dones en edat laboral es troben en risc d’exclusió o pobresa

1 març 2018.- Prop de 5 milions de dones en edat laboral es troben en risc d’exclusió o pobresa, Segons l’Informe ‘#Empleoparatodas: Dona en risc d’exclusió en el mercat laboral’, de la Fundación Adecco. En concret, el 29% de les dones d’entre 16 i 64 anys (xifra que supera la general de totes les dones del 27,1%), el que són 4.385.387.

Les famílies monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones, lideren el rànquing de pobresa a Espanya: gairebé la meitat de les llars amb aquesta composició (47,9%) estan en risc de pobresa, enfront del 26,6% general.

Tot i la reducció respecte de l’any passat, l’índex de pobresa femení supera al masculí per primera vegada des de 2011. Les causes que hi ha darrere d’aquest risc de pobresa estan estretament lligades a la desocupació: atur de llarga durada, treballs en l’economia submergida o inactivitat per raons culturals. “Durant els anys de recessió, la pèrdua d’ocupació va afectar més intensament als homes, que habitualment treballaven en sectors més castigats per la crisi. No obstant això, la recuperació econòmica torna a posar de manifest la desigualtat estructural entre homes i dones, fent que la taxa de pobresa de les segones es redueixi més lentament i en menor proporció “, afirma Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.

Els grups de dones que estan especialment exposades a aquest risc de pobresa i /o exclusió són aquelles amb una menor formació, unida a circumstàncies com la discapacitat, la desocupació a partir dels 55 anys, les responsabilitats familiars no compartides i/o la violència de gènere.

Quant a les dones amb discapacitat, tot i que la seva contractació ha crescut un 15% durant l’últim any, el seu índex de pobresa s’ha incrementat fins el 31,5%. Les dones majors de 55 anys són l’únic grup d’edat que ha vist incrementar les seves aturades durant l’últim any, davant del descens generalitzat de l’atur femení (-11%). Durant l’última dècada, han crescut en més del doble (147%) i 7 de cada 10 és aturada de llarga durada.

L’informe centra les seves conclusions en les dones que atén diàriament la Fundació Adecco: amb discapacitat, majors de 55 anys, amb responsabilitats familiars no compartides i / o víctimes de la violència de gènere.

Segons Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco: “aquestes circumstàncies segueixen representant dificultats afegides per accedir amb normalitat a un lloc de treball. És habitual que hi hagi un desajust entre les competències d’aquestes professionals i l’oferta empresarial, però sobretot, segueixen pesant els prejudicis i estereotips que condueixen a la discriminació en els processos de selecció i que les exposen directament a la pobresa i a l’exclusió social ” .

Gairebé 5 milions de dones en edat de treballar, en situació crítica

A més, un 27,1% de les dones a Espanya es troba en situació de risc d’exclusió o pobresa, un percentatge que supera el general, del 26,6% i al dels homes, el 26%.

Les persones que es consideren en risc de pobresa i exclusió, segons AROPE són les que compleixen, almenys, un dels següents criteris:

– Viure en una llar amb una renda inferior al llindar de la pobresa (el 60% de la mitjana de la renda nacional).

– Estar en privació material severa, sense poder afrontar, com a mínim, 4 de les següents despeses: habitatge, calefacció, vacances, alimentació bàsica, despeses imprevistes, telèfon, televisor en color, rentadora o automòbil.

– Viure en una llar amb baixa intensitat de treball (inferior a 0,2), definida com la relació entre el nombre de mesos treballats per tots els membres de la unitat familiar i el nombre total de mesos que podrien treballar, com a màxim, totes les persones en edat laboral de l’esmentat llar.

Segons l’estudi de la Fundació Adecco, la desocupació és el desencadenant de totes les situacions de pobresa i exclusió social. Quant a les dones amb discapacitat, l’índex de pobresa va en augment. Són persones amb grans dificultats en el seu accés a la formació i al mercat laboral, per una banda, i, per una altra banda, els suposa un sobre cost tenir una discapacitat per afrontar els reptes de la vida diària (teràpies, tractaments, adaptacions, personal de suport, etc.), tant en termes de temps, com de capacitat econòmica. Si, a més, la persona amb discapacitat és una dona, s’enfronta a reptes afegits que incrementen les seves possibilitats d’exclusió: prejudicis, estereotips, major exposició a situacions de vulnerabilitat i discriminació.