Una cinquena part de la població metropolitana, en risc de pobresa

[NdP Ajuntament de Barcelona] Una cinquena part de la població metropolitana viu en risc de pobresa (683.800 persones), un percentatge pràcticament igual al de l’any anterior. Això tot i que la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes va ser de 34.292 euros, un 3,1% més que en l’any anterior. 

Aquestes persones són les que viuen en llars unipersonals amb uns ingressos de 10.789 euros anuals o les que viuen en nuclis familiars compostos per dos adults i dos infants amb uns ingressos totals de 22.658 euros anuals.

El risc de pobresa també varia segons les característiques socials, com l’edat o el nivell de formació. Sense comptabilitzar les transferències socials, com ara les pensions de jubilació i viudetat o la prestació d’atur, el risc de pobresa del total de la població metropolitana és del 42,4%.

Un 14,1% de la població pateix una privació material moderada. És a dir, no té capacitat per satisfer almenys tres d’aquests béns considerats bàsics: fer-se càrrec de despeses imprevistes, poder anar de vacances almenys una setmana l’any o haver tingut endarreriments en el pagament de rebuts de l’habitatge o compres ajornades.

Dificultats per fer-se càrrec del cost de l’habitatge

Els costos associats a l’habitatge, com ara rebuts d’hipoteca o de lloguer, subministraments o assegurances, s’han incrementat de manera important al territori metropolità en els darrers dos anys, han pujat un 4,1% de mitjana, fins a 469 euros.

El 12,9% de la població destina més del 40% dels ingressos a pagar aquestes despeses. El percentatge arriba fins al 20,9% en el cas de la població jove (de 16 a 34 anys) i fins al 35,8% en el de les persones que viuen de lloguer.

L’informe estadístic metropolità sobre condicions de vida que elabora l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) té l’objectiu d’obtenir indicadors sobre els ingressos, les desigualtats socials i el risc d’exclusió social a la ciutat. En el període 2017-2018 l’informe dibuixa un escenari amb un lleuger increment de les rendes familiars que contrasta amb un augment del percentatge de la població que viu en risc de pobresa.