L’estigmatització de Ca n’Anglada ve de fora: és un barri solidari, amb gent que conviu i s’ajuda

El projecte A-porta de la CONFAVC seguirà al barri de Ca N’Anglada de Terrassa durant el 2026. A més, a partir d’aquest octubre s’ha afegit  una nova missió més a través de dos Picaportes: detectar mals hàbits alimentaris i evitar el malbaratament alimentari en 200 habitatges fins el desembre.

Aquestes van ser les principals novetats del Comitè de Seguiment del projecte que es va fer aquest dimecres 29 d’octubre al Centre Cívic Montserrat Roig de Terrassa, a més d’exposar els resultats de la  Va fase del projecte que s’ha desplegat des del mes de juny fins desembre en 600 llars amb la missió de treballar per transformar les condicions que propicien l’aïllament social, enfortir vincles i potenciar la bona convivència al barri. El Comitè es va fer amb la presència de l’equip de Picaportes i tècniques municipals, i les persones representants veïnals de l’AV de Can Anglada i de la FAVTerrassa.

Gran mancança d’espais públics per infants i joves

En aquest sentit, els resultats de les entrevistes van apuntar que «la gent del barri se sentia bé al barri», tanmateix hi havia un gran dèficits d’espais públics, especialment pels infants i els joves. «La gent té un sentiment molt bonic del barri, però demana que hi hagin més espais públics compartits» va apuntar Carmina Carot, coordinadora del projecte A-porta a Terrassa. Una conclusió a la qual també va voler destacar la presidenta de l’entitat veïnal:«El tema greu és que el Poliesportiu fa més d’un any que està tancat, i fa temps que sobre aquesta qüestió estem demanant una reunió a l’Ajuntament. A més, els treballs d’esponjament  havien de crear espais verds: ara només són buits sense res» va etzibar l’activista veïnal.

L’estigma del barri es crea a fora: a dins la gent és solidària i s’ajuda

Pel que fa a la segona missió, els resultats de les entrevistes apunten que la gent del barri se sent segura i «només el 4% de les persones entrevistades» segueixen el relat mediàtic i de l’ultradreta d’atribuir a Can N’Anglada un sentiment d’inseguretat causat per l’alt índex de persones amb diversitat cultural a causa de processos migratoris.

«Quan gent de fora posa l’estigma de perillós i racista el barri és molt difícil de treure’l» va sentenciar la presidenta de l’AV. En el mateix sentit l’activista veïnal de la FAVTerrassa. Pepe Sánchez, fent una retrospectiva històrica, i recordant precisament que a Ca N’Anglada hi havia la Plaça Roja perquè era un barri de tradició molt d’esquerres i lluitadora, i encara té aquesta natura» i insistia que era «gent de fora l’ultradreta» que venia a atiar l’odi i a esberlar la convivència. «Que ens deixin en pau aquesta gent que ni és d’aquí» va sumar-se Loida.

En el mateix sentit el Picaporta Àlex intervenia: «Fa més de 4 anys que hi visc, i a més, i a més, soc de la comunitat LGTBI, i encara que arribi a altes hores de la matinades des de Barcelona mai m’ha passat res en el barri; un s’hi pot sentir segur».

Pel que fa a la missió de treballar la rumorologia, la coordinadora del projecte, Carmina Carot, va dir que des d’ A-porta «escoltem les pors i identifiquem d’on venen: «és humà tenir pors i hem de saber detectar perquè es creen, i evidenciar que no tenen res a veure amb la discriminació o el fet migratori, sinó amb altres factors estructurals donats pel sistema com la precarietat laboral i vital de molta gent que provoca vertigen i inseguretat; o uns espais públics deixats, sense urbanitzar, que provoquen percepció d’inseguretat i desconfiança, etc».

Precisament el Comitè de Seguiment va ser molt positiu també perquè des dels serveis tècnics de l’Ajuntament van donar idees per millorar la complicitat i confiança de l’equip d’A-porta amb el veïnat. Per exemple, es va suggerir que siguin sempre el mateix parell de Picaportes a cada zona del barri, de manera que el veïnat ja les identifiqui sempre, o el fet que si hi ha un cas de derivació al Servei d’Informació i Atenció de les Dones (SIAD), sigui la treballadora d’aquest servei que vagi el domicili de la dona que ho necessita, davant de la resistència que s’estan trobant de casos de veïnes que per prejudicis culturals o represàlies familiars, acaben no anant-hi.