Citizen Doors truca a la porta de Ca n’Anglada

Notícia A-Porta/ 7 de juliol de 2026.-El projecte A-porta a Ca n’Anglada engegarà el vinent mes de setembre una nova iniciativa d’abast europeu: «Citizen Doors». Aquesta acció, que desembarca al barri, rep el finançament d’una subvenció de la Comissió Europea, CERV (Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors), i neix amb el propòsit específic de combatre l’escepticisme democràtic i enfortir l’implicació ciutadana mitjançant una unió comunitària als barris populars.

A Catalunya, a més del barri terrassenc de Ca n’Anglada, el projecte també es desplegarà a la Vila de Salt (comarques gironines). D’aquesta manera, ambdós barris catalans es converteixen en uns clars referents dins d’una xarxa molt més àmplia. Així mateix, el projecte també traspassarà fronteres per implantar-se a diversos barris de França i Bèlgica, gràcies al treball conjunt de les entitats sòcies d’aquest partenariat europeu: la francesa Voisin Malin i la belga Régie des quartiers de Comines-Warneton.

La presentació d’aquest nou futur es va fer el passat dijous 2 de Juliol, en el marc del Comitè de Seguiment celebrat al Centre Cívic Montserrat Roig, una trobada que va servir per posar en relleu la tasca executada fins al moment i traçar els passos imminents. A l’acte van comptar amb la presència de Lluïsa Melgares, regidora de Polítiques de Gènere, LGTBIQ+, Ciutadania i Migracions; els equips tècnics de la CONFAVC i de l’Ajuntament de Terrassa; part de l’equip de «Picaportes»; així com Loida Panadés, presidenta de l’AV de Ca n’Anglada, i Pepe Sánchez, president de la FAVTerrassa.

Malbaratament escàs, però precarietat normalitzada

Al transcurs d’aquest Comitè de Seguiment es van retornar els resultats de les dues missions desplegades per A-porta al barri entre l’octubre de l’any passat 2025 i aquest abril de 2026, un període intens de treball de proximitat en el qual es van visitar 378 llars a Ca n’Anglada.

Pel que fa a la primera missió, centrada en la detecció del malbaratament i els hàbits alimentaris, la coordinadora d’A-porta, Carmina Carod, va destacar tres realitats clau:

• Poc malbaratament i bona planificació: El veïnat tendeix al reaprofitament de l’alimentació i a la planificació de la compra, una tasca gestionada majoritàriament per les dones.
• Hàbits saludables i cuina multicultural: L’estructura social del barri afavoreix un menjar familiar i ric en llegums i verdures, adaptat a la varietat cultural i amb una baixa presència de productes precuinats, la qual cosa reflecteix un panorama alimentari força positiu.
• Precarietat normalitzada: Es detecta una certa normalització de la precarietat alimentària. El baix consum de productes com el peix o el fet d’haver de renunciar a determinats aliments per motius econòmics sovint es viuen com una realitat quotidiana més que no pas com una situació excepcional.

Davant d’aquesta radiografia, l’equip d’A-porta va llançar algunes propostes, com la de promoure el lligam amb la pagesia local i els productes de quilòmetre zero, fent una aposta per un model de proximitat. En la mateixa direcció, es va llançar una crítica a les targetes moneder de serveis socials, lamentant que estiguin lligades a les grans marques agroalimentàries en lloc de donar suport als petits productors de proximitat.

Sentiment de pertinença però poca corresponsabilitat

La segona missió s’està duent a terme de manera específica a 540 habitatges d’una zona concreta del barri, on s’ha registrat una implicació notable per part de les famílies visitades. Més enllà d’avaluar el nivell de pertinença de la ciutadania i la corresponsabilitat cap el seu entorn, l’equip de «Picaportes» ha executat una intensa acció de suport social i assessorament a les llars visitades.

Per una banda, l’equip ha fet un acompanyament especial en matèria d’orientació laboral, i al procés de regularització extraordinària d’estrangeria, una finestra d’oportunitat vital per a moltes famílies de la zona que va cloure precisament aquest 30 de juny.

Pel que fa al sentiment de pertinença al barri, la coordinadora apunta un fort contrast entre l’estimació pel veïnat i la cura de l’espai públic, una paradoxa que preocupa l’equip tècnic:

• El 78% de les persones entrevistades senten una bona identificació i pertinença a Ca n’Anglada.
• No obstant això, el 81,2% valora la neteja del barri com a «regular» o «dolenta».
• Un 86,6% afirma que estimaria més el barri si estigués més cuidat.

Segons Carod, el veïnat encara no s’acaba de responsabilitzar-se de la salubritat de l’entorn i apunta a la fallida de les campanyes informatives tradicionals que no acaben de quallar: «cal un enfocament de treball molt més comunitari, que apel·li cada persona». A propòsit d’aquesta qüestió, la regidora Lluïsa Melgares va recordar com a bon exemple l’experiència de recollida de residus d’una escola de la zona, que aconsegueix conscienciar sobre la cura del barri des de la infància, sembrant així una llavor de canvi a llarg termini.

Per cloure la sessió, el president de la FAVTerrassa, Pepe Sánchez, va instar que tot aquest volum de dades recollides sobre neteja i residus es traslladi a la Comissió Municipal de Medi Ambient. «Aquesta valuosa informació recollida a peu de carrer pot servir a l’executiu local per reorientar i polir les polítiques públiques a la ciutat», va reblar, mostrant-se molt satisfet també pel fet que Ca n’Anglada hagi estat un dels punts escollits a Catalunya per desplegar aquest projecte europeu. «Des de la FAVTerrassa hi volem ser presents i participar-hi: històricament el moviment veïnal ha batallat per la participació ciutadana», va concloure, refermant el compromís inequívoc de l’entitat amb el futur d’aquesta iniciativa.