Espanya té la taxa més elevada d’Europa (42,1 %) de llars que dediquen més del 40 % dels ingressos familiars a pagar el lloguer

15 juliol 2019.- Més d’un 42% de les llars de l’estat espanyol dediquen més del 40 % dels ingressos familiars a pagar el lloguer, i és, de llarg, la més elevada d’Europa. Si se suma la taxa de llars que hi dediquen aquest 40% dels ingressos al pagament de la hipoteca, el percentatge es troba en un 38,4% de les famílies amb rendes més baixes que estan en aquesta situació de sobreesforç, superant també així la mitjana europea.

Aquestes són les dades que destaca l’article “Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu”, publicat recentment per la Fundació de l’Obra Social “la Caixa” fet pels autors Jordi Bosch, professor associat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge.

Altres dades que es desprenen de l’informe són el fet que la taxa de risc de pobresa és molt més alta entre els llogaters per comparació a la de la població en general. Més enllà dels possibles desnonaments, es dona el cas que en els darrers anys, hi ha moltes més famílies més que estan en situació de fragilitat.

A més, segons l’Informe anual “L’habitatge a la metròpoli de Barcelona 2018”, amb dades dels anys 2017 o 2018, elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) es confirma la tendència a l’augment de les llars que viuen de lloguer amb un 35% a Barcelona i un 20% a la resta de l’àrea metropolitana. Sobre els preus dels habitatges de lloguer també s’observa una contenció del creixement dels preus dels lloguers en el 2018, amb un 6% a Barcelona, enfront del 9,5% del 2017 i 6,7% a la resta de l’àmbit metropolità, enfront al 9,3% del 2017. A Barcelona, de les llars encapçalades per joves de menys de 30 anys, la gran majoria, els 86,1%, viuen de lloguer.

Què suposa no disposar d’un habitatge apropiat 

No disposar d’un habitatge digne i apropiat pel que fa a condicions físiques i econòmiques afecta negativament la salut, el desenvolupament educatiu dels infants i les necessitats d’assistència i de serveis socials de les persones més vulnerables de l’habitatge. La sobreocupació de pisos és un factor de risc important per patir malalties infeccioses, problemes dermatològics i quadres d’angoixa, entre d’altres afeccions. I la manca de manteniment a les llars implica més possibilitats de patir accidents domèstics i l’estrès residencial i causa diversos problemes de salut mental. 

La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH, 2013) sosté que un 77% de les persones afectades han patit un alt nivell d’ansietat. Igualment, la pobresa energètica facilita l’aparició de problemes cardiovasculars i respiratoris, especialment en persones grans, i intensifica altres afeccions ja existents com la diabetis, l’artritis o el reuma. A més, també s’associa a una sobremortalitat hivernal.