Entrevista a Núria Rodriguez, Directora Serveis Socials Turó de la Peira- Can Peguera

Com descriuria el barri de Can Peguera (Barcelona), on s’està desplegant la segona fase del projecte A-porta?

Can Peguera és un barri on hi viuen unes 2.500 persones i té la peculiaritat que un 95% dels habitatges són habitatge públic. En general, les famílies que hi viuen són famílies humils, amb una situació de vulnerabilitat. Una part de les casetes construïdes són de l’Exposició Universal de 1929, i una altra part dels habitatges són de la part més nova de primers anys dels 80, a l’edifici de Can Carreres.

Es dona el cas que a Can Peguera hi viu molta gent gran i sola, a més. I es pot dir que també hi ha un percentatge alt de llars amb malalties relacionades amb la vulnerabilitat de les persones que hi habiten (algunes persones viuen amb els seus fills/es malalts, per exemple).

També és un barri on el nivell d’escolarització de les persones ha sigut molt baix, cosa que fa que no puguin accedir a feines ben remunerades. Per això s’ha de potenciar la formació, i acompanyar la gent més jove perquè superi situacions difícils de la seva vida.

La diferència amb el barri del Turó de la Peira és que al Turó hi ha més gent migrada.

Quina seria la problemàtica del barri?

A Can Peguera les taxes d’abandonament escolar són també molt altes i l’absentisme escolar és elevat. Si no és el primer dels barris de Barcelona amb alt absentisme, es dona la mà amb el primer. També és la zona amb la renda per càpita més baixa de tot Barcelona, cosa que fa que hi hagi una forta desmotivació de les famílies i un interès baix dels pares i mares, que no poden motivar els seus fills i filles perquè continuïn estudiant, ja que creuen que la seva situació no millorarà.

Ara bé, tot i aquest panorama, puc dir que una cosa molt positiva del barri és que quan treballes amb la gent que hi viu te n’adones que té molta capacitat de canvi per sortir de la seva situació. I això és molt important. Tenen uns mínims necessaris que amb un bon suport i amb inversió (en diners i en acompanyament) permeten obtenir-ne bons resultats. Potser costa de donar el primer pas, les persones veïnes han de veure i visualitzar que hi ha una sortida per a elles, però un cop donat el primer pas, tenen capacitat per canviar. A vegades potser una mare o un pare no acaben de veure sortida a la seva situació però sí que des de serveis socials es pot treballar amb els seus fills i filles perquè tinguin una millor perspectiva de vida que els seus progenitors.

I quina oportunitat hi ha vist amb el projecte A-porta?

El que té de bo A-porta és l’acompanyament que hi fa. Tenir algú que et doni la mà i t’acompanyi, saber això, pot permetre que determinades persones donin el primer pas i surtin de la seva situació. A-porta fa un acompanyament molt proper, permet que t’aixequis i intentis solucionar la teva vida. I cal insistir-hi al barri ja que a algunes de les persones que hi viuen hi ha alguna cosa a dins que les paralitza per donar els primers passos que els permetin sortir de la seva situació. Moltes han fet accions al llarg de la seva vida que no els han sortir bé i, quan et passa això, tornar a aixecar-te és complicat. Algunes tenen una altra realitat i l’hem de veure per poder-les ajudar. Per això les persones que treballen a A-porta, que són els i les veïnes dels seus barris, poden veure la seva realitat i construir-los una altra.

Com han treballat amb A-porta des dels Serveis Socials de Can Peguera?

El treball comunitari que fa A-porta és molt important i hi hem treballat conjuntament des dels serveis socials. Hi ha situacions que difícilment es poden detectar des dels serveis socials, perquè moltes persones no venen aquí a l’oficina, per això les deteccions que han fet les persones Picaportes han estat tant importants. Juntes hem buscat la manera d’ajudar les persones i hem detectat situacions que no podíem arribar a conèixer si les persones no venien a les oficines dels serveis socials. Aquí, si no tenim ningú que ens vingui a avisar, no podem saber quina situació viuen aquestes persones i amb A-porta ho hem pogut saber.

En canviar la situació i poder-la conèixer, també la resposta ha canviat. Fins i tot en algun cas ens hem desplaçat al domicili amb la persona Picaporta per ajudar el veïnat. Han estat casos de gent gran, que els hem pogut ajudar.

Què destacaria dels serveis socials de la zona per ajudar la gent?

L’important és el treball conjunt i de col·laboració que fem amb aquells serveis que estan al territori (els CAP, serveis a la gent gran…), retroalimentar-nos entre nosaltres. Poder tenir una relació entre nosaltres serveix per canalitzar situacions que viu la gent i ajudar-los, per exemple, fent una trucada a un servei que pot donar-los servei, enviant un mail…

Com és la situació de la gent gran al barri? M’ha dit que el nombre de persones grans soles és elevat. Des de serveis socials es poden coordinar amb A-porta, per exemple, per convidar-los a actes com la celebració del sopar de veïns i veïnes que es va fer el passat Nadal?

Aquí hi ha un tema de confidencialitat pel mig que no es pot obviar. No podem facilitar dades personals de les persones que viuen al barri. A més hi ha una empresa que s’ocupa de l’atenció a la gent gran i l’aplicació de la llei de dependència. Amb tot,  podem anunciar que aquest any 2019 començarà el programa Radars a Can Peguera i al Turó de la Peira. I de fet les persones Picaportes són molt bons “radars” del barri, hi poden ajudar en aquest programa.

El juny es presentaven els resultats obtinguts al barri en la primera fase del projecte A-porta. Què li va sorprendre més d’aquests resultats?

Hi va haver algunes coses que em van sorprendre. Amb els resultats que van sortir allà i entre tots els que formàvem part de la comissió de seguiment vam poder definir i identificar la necessitat que tenia el barri, que s’ha convertit en una segona fase d’A-porta.

Una de les coses que recordo que em va sorprendre va ser el fet que algunes de les persones que constaven com a aturades tenien perfils molt clars per ser candidats/es de plans d’ocupació. Però, sorprenentment, no estaven informades que existien els plans ocupacionals i que s’havien d’apuntar per a poder entrar a formar-hi part. Els plans d’ocupació del SOC i Barcelona Activa poden obrir-los un món d’oportunitats, tot i que consten d’una ocupació durant sis mesos i no tenen continuïtat, els permet fer una formació, fer pràctiques i treballar-hi, i això fa que guanyin autoestima, una cosa molt important per elles.

Crec que el SOC i el SEPE potser són una mica impersonals d’entrada, caldria que fossin una mica més acollidors amb les persones que estan aturades i entren per la porta. En els casos que estem parlant, de persones aturades del barri de Can Peguera, acostumen a tenir certa inseguretat, volen treballar però no s’acaben de moure per cercar feina i necessiten una petita empenta. Sobre això el programa Làbora pot ser de gran ajuda ja que ofereix un servei d’assessorament i acompanyament més personalitzat cap a l’ocupació.

Com es pot coordinar aquests serveis que s’ofereixen per augmentar l’ocupabilitat al barri?

S’ha d’aconseguir que entre tots (programa Làbora, SOC, Barcelona Activa, programa A-porta…) es generin oportunitats a la gent. Hi podria haver una col·laboració amb el SOC, com ara hi ha entre A-porta i Barcelona Activa, per exemple. També amb els joves del barri es podria treballar conjuntament amb els instituts, per exemple, perquè acabin la ESO i, qui no l’acabi que hi hagi coordinació perquè entrin a formar part del Pla Jove.

Cal treballar-hi conjuntament, és bàsic.

Quina és la situació de les dones a Can Peguera? Estan en pitjors condicions que els homes, a l’hora de trobar feina?

A can Peguera es donen molts casos de monomarentalitat, amb mares soles amb infants, i amb una pitjor situació laboral, que no deixa de ser un reflex de la societat que tenim. Moltes d’aquestes mares tenen poca formació. Com a d’altres barris, a Can Peguera s’ha donat més aquesta vulnerabilitat i s’han reproduït més que a d’altres barris aquests patrons. Tenir fills al teu càrrec limita en certa manera la disponibilitat a les hores de feina, els horaris, etc. Per això aquestes dones, o bé han de tenir un suport familiar o han de poder organitzar-se i fer xarxa amb d’altres mares.