El Govern aprova el nou el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

30 des. 2019Aparició en premsa

Barri de Can Peguera, Nou Barris (Barcelona).

El passat 23 de desembre es va signar un decret llei de mesures en matèria d’habitatge que aporta millores substancials al decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge (presentat pel Govern el març de 2019 i que finalment es va retirar davant les crítiques de les entitats socials pel dret a l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres i Llogaters). En aquell moment, les entitats socials van proposar que es treballés amb la ciutadania organitzada i que s’impulsés un nou Decret Llei a l’alçada de la crisi de l’habitatge que es pateix.

El nou decret llei aprovat el desembre de 2019 “incorpora canvis substancials”, segons les entitats socials i assumeix algunes mesures amb un ampli suport social. El Decret comporta un important avenç en la lluita per l’habitatge i dona continuïtat a l’esperit de la llei 24/2015. És una proposta legislativa impulsada gràcies al Grup promotor de la ILP Habitatge, al Sindicat de Llogateres i Llogaters, i al moviment per l’habitatge en el seu conjunt.

Alguns dels punts bàsics del document són els següents: 

Sobre l’emergència habitacional:

  • S’amplien els supòsits de lloguer social. Els grans propietaris hauran de fer lloguers socials (per sota del preu de mercat) a persones en situació de vulnerabilitat o exclusió residencial. Aquests lloguers seran de 7 anys (en consonància amb la Llei d’Arrendaments Urbans) i es podran fer a persones a les quals ja s’hagi acabat el contracte (extinció de contracte). S’ampliaran a 7 anys els contractes de 3 encara vigents.
  • Els grans propietaris també hauran de fer lloguer social a les famílies que porten un mínim de 6 mesos vivint a l’habitatge, sense títol habilitant, i que es troben en situació de vulnerabilitat.

Pel Sindicat de Llogateres i Llogaters, caldria incorporar que, en el text actual es planteja que aquesta mesura “sigui d’aplicació obligatòria només durant els pròxims 3 anys, cosa insuficient ja que l’emergència habitacional seguirà més enllà d’aquest període.” Tot i que es basa en els 3 anys que ja establia la llei 24/2015, serà important que durant el tràmit legislatiu pugui ampliar-se a un mínim de 6 anys, tal i com s’ha fet amb el dret a tanteig i retracte en el mateix decret.

  • S’amplia el concepte de gran tenidor. Es determina que és gran tenidor tot aquell que tingui un mínim de 15 habitatges. A més, cosa important, ja no es parla només de persones jurídiques, sinó que s’amplia el concepte per incloure les persones físiques, els fons de capital risc i els de titulació d’actius.

Pel Sindicat, en aquesta mesura cal trobar una manera perquè els rendistes -aquells que compten amb almenys 5 habitatges en lloguer i que per tant viuen de rendes- tinguin també obligacions socials diferenciades de les dels petits propietaris. Els criteris per determinar si hi una llar està en situació de “vulnerabilitat” o d’“exclusió residencial” es basen en els que ja apareixien a la llei 24/2015: llars que ingressen entre 1.517 €/mes (una persona), 1.955 €/mes (parella o família mono-parental/marental) i 2.039 €/mes (família de tres).

Sobre el desenvolupament de nou habitatge protegit:

  • El nou habitatge protegit ho serà a perpetuitat. Això afecta als HPO situats en terrenys de patrimoni públic com en sòls reservats. És a dir, no es podrà privatitzar i sempre tindrà un preu regulat.
  • Els promotors hauran d’augmentar el percentatge d’habitatge protegit. Per als municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada amb dificultats especials d’accés a l’habitatge, els estàndards de reserva de sòl per a habitatges de protecció pública han de ser:

– 50% en sòl urbanitzable delimitat(quan el planejament general ja determina tots els paràmetres necessaris pel seu desenvolupament mitjançant un pla parcial);

– 40% en sòl urbà no consolidat(els terrenys encara no tenen la condició de solar, o bé els hi manca només assenyalar alineacions i rasants). Ara bé, es mantindrà en el 30 per cent si és necessari per garantir la viabilitat econòmica de l’actuació.

  • La meitat d’aquestes reserves obligàtòries d’habitatge protegit s’han de destinar al règim de lloguer, i l’altra meitat es pot destinar a compra i venda. Tot i així, la compra i venta d’habitatge protegit estarà subjecte a un preu determinat, frenant l’especulació amb l’habitatge públic, tal i com passava fins ara. Això implica que en les noves construccions, l’habitatge protegit de lloguer suposarà entre un 25% i un 15% respecte el total.

 Índex de preus:

Pel Sindicat de Llogateres i Llogaters, els següents passos a donar i que han mancat al decret llei aprovat el passat 23 de desembre són:

  1. La regulació dels preus dels lloguers en el mercat privat (perquè no depèn de la Conselleria de Territori);
  2. Que aquesta llei doni estabilitat al lloguer com ja es fa a molts països europeus, acabant amb les expulsions arbitràries i especulatives;
  3. Assegurar que els contractes es renovin automàticamenta no ser que l’arrendatari hagi incomplert les seves obligacions de forma flagrant, o que l’arrendador necessiti l’habitatge per a ús familiar;
  4. Posar fi als abusos sistemàtics en el camp de la intermediació, assegurant per exemple que els honoraris dels agents els pagui qui demana els seus serveis (arrendadors i no pas llogaters), i que les fiançes es retornin.