Discurs d’agraïment de la CONFAVC als i les Picaportes durant l’acte dels (RE) Coneixements Veïnals

5 des. 2019Acte

Celso Pérez (coordinador A-porta), Analía, Cristina, Fío, Souad, Gladys i Aziz i el president de la CONFAVC, Jordi Giró.

Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), que impulsa el projecte d’empoderament veïnal A-porta.

Picaportes: Aziz Ami, Gladys Tantalean, Souad Bouzil, Fío Llorente, Analía Leal i Cristina Jiménez.

“Vam començar el 2016 a partir d’una experiència francesa, no dels barris dels Camps Elisis, sinó dels barris durs i difícils de França.

Durant la crisi més cruenta vam pensar com podíem arribar a les llars i als barris i fer-ho amb un projecte social i amb les persones, amb les pròpies veïnes i veïns dels barris.

Les vertaderes protagonistes del projecte A-porta són les i els Picaportes. Demano que pugin aquí els i les Picaportes perquè l’escenari se’m fa gran: Aziz Ami, Gladys Tantalean, Souad Bouzil, Fío Llorente, Analía Leal i Cristina Jiménez (encara no és segur).

En tots aquests anys han passat ja més de 40 Picaportes, ja podem dir que hem picat a més de 7.200 llars de tot Catalunya, ens han obert la porta més de 5.000 i hem tractat amb més de 4.000 famílies. I ho hem fet entrant al més íntim d’una persona, la seva llar, la seva intimitat personal. Però no ho hem fet a la valenta, ho han fet els veïns i les veïnes dels propis barris.

I a més ho hem fet a barris que pateixen una agressivitat brutal en el tema de la crisi i on a vegades les persones amb dificultats viuen un aïllament propi a dins de casa seva. Els Picaportes són els protagonistes d’haver aconseguit obrir aquesta llar, d’haver convidat les persones a veure que hi ha possibilitats de sortir-se’n, d’ajudar-se a optimitzar amb els seus recursos, d’empoderar-los perquè facin front a les situacions, a què sàpiguen que poden fer-ho en comunitat i, en definitiva, de retornar-nos els drets i la llibertat de poder viure en comunitat.

Avui en dia, després de 4 anys de feina, ja podem dir que l’efectivitat d’A-porta és del 80%, quan al principi les primeres reticències ens situaven en el 50%.

Aquestes persones [els i les Picaportes] estan preparades i són capaces de poder escoltar a les persones que tenen dificultats i saber veure en què poden ajudar i com i cap a on han de canalitzar la seva ajuda.

És un treball feixuc, difícil, de porta a porta, una feina de molt dies. A les llars que tenen problemes els Picaportes hi dediquen una mitjana de 2,5 visites per tractar de veure com resoldre aquestes incidències. Fan seguiment perquè aquelles persones que tenen més problemes se sentin abrigades. I se senten que formen part d’una comunitat.

Aquestes persones han sabut entomar el repte, empoderar-se a si mateixes i alhora contagiar-nos a les persones que estem al voltant del moviment veïnal, de veure què poden fer les persones sense més eines que la paraula, la capacitat, l’empatia, la proximitat, l’estirar la mà per ajudar, el ser pacient, el saber escoltar.

No defallirem.

És un programa que s’ha d’entomar des dels govern municipals, no només amb la CONFAVC, els ajuntaments són una peça fonamental, des dels seus serveis territorials, socials, des dels Punts d’Assessorament Energètic i des del teixit veïnal del barri. Per compartir diagnòstics i problemàtiques per pensar què podem fer a l’endemà, quan ja hem trobat una situació determinada.

[Als i les Picaportes] Volem reconèixer la vostra tasca i dir-vos que seguiu amb aquesta amplitud de mires, amb aquesta capacitat d’entrega, amb aquesta força i amb aquest empoderament que transmeteu als veïns i veïnes. Sou un orgull per nosaltres dintre de la CONFAVC, la feina que heu fet i la que us queda per fer.

Demanem un aplaudiment ben fort en senyal d’aquesta gran tasca que esteu fent.

A part, tot això s’ha d’estructurar bé perquè toquem coses molt delicades, s’han de saber vehicular molt bé les informacions, els treballs, les dades… i per poder fer això el programa necessita una certa activitat i organització. Per això necessitem les persones que també són fonamentals al projecte A-porta, per poder guiar, donar suport, ajudar i per donar força, continuïtat i profunditat a un programa que ha començat avui però que té molt de camí per recórrer. Per això a mi m’agradaria que també pugés el Celso, coordinador del programa. Lògicament la seva feina és important perquè és el pare o la mare de les criatures, perquè junts comparteixen la duresa, la tristesa, també les dificultats, els dubtes… i sobretot l’anhel i les ganes de poder ajudar.

I en aquest procés de millora ens ajuda a veure com podem anar transformant també el programa per fer una feina millor a cadascun dels nostres territoris. Perquè en definitiva, els nostres barris és l’actiu més important, i els nostres veïns i veïnes són un tresor tenir-los, però ho és també tenir-los a la comunitat. Crear una comunitat forta, ben reeixida, ben activa, comunicada, relacionada… no és que solventi els problemes però ajuda a enfocar-los, a entomar els reptes i segurament ajuda a millorar els aspectes de convivència, espai públic, de relació, de coneixement de serveis, de coneixement de recursos.

A-porta és un programa que segurament no s’acabarà mai perquè és inacabable, però aquestes persones [els i les Picaportes] són heroiques en el treball que fan, perquè no es fa en unes condicions fàcils en què tothom t’està esperant sinó que es fa en unes condicions difícils, amb gent que passa dificultats. I a més han d’entomar el seu dia a dia i a vegades amb més de dos i tres visites, i amb un temps dedicat per visita que és gran, de gairebé 50 minuts. I això és un mèrit.

A-porta és un programa amb una profunditat i grandesa enormes, que el fan les persones, són l’actiu més important.

A vosaltres avui, Picaportes, el més sentit homenatge i reconeixement a la vostra tasca i a encoratjar-vos a què continuem molt de temps més, no només a fer aquests barris sinó altres barris, i sobretot aquests barris fer-los millors (amb millors persones i perquè són capaces de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes). En definitiva saber el què volen i aconseguir aquests objectius.

Moltes gràcies!”  Jordi Giró, president de la CONFAVC