170.000 persones a Barcelona pateixen pobresa energètica

Les dones que viuen en règim de lloguer, les més perjudicades

16 de juny 2019.- A Barcelona al voltant de 170.000 persones no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada en els mesos freds i tenen problemes per pagar la factura de la llum, del gas o de l’aigua. Segons l’estudi “Indicadors municipals de pobresa energètica a la ciutat de Barcelona” del 2018, el perfil més nombrós de persones que pateixen pobresa energètica (67,9%) són dones aturades que viuen en règim de lloguer i que manifesten principalment problemes per fer-se càrrec de la factura de la llum.

De les llars esmentades, uns quants milers de persones van deixar, a més a més, de disposar d’alguna de les seves fonts habituals d’energia en algun moment, és a dir, van ser desconnectats de manera forçada o voluntària, a causa de dificultats econòmiques a la llar.

Segons l’estudi de Sergio Tirado Herrero, la importància de la Llei 24/2015 és bàsica per a evitar una de les pitjors conseqüències de la pobresa energètica: la pèrdua de subministrament per impagament i l’acumulació de deutes amb les subministradores.

Llars vulnerables, monomarentals i en règim de lloguer, les més afectades

Les llars amb major incidència d’aquest tipus de pobresa (l’energètica) són les llars de rendes baixes (amb pobresa monetària on els seus ingressos no superen el 60% de la mitjana de l’estat espanyol), les llars unipersonals amb almenys un infant dependent i les llars que viuen de lloguer.

Tot i que és conegut que els baixos ingressos són un factor de vulnerabilitat destacat per a la pobresa energètica, aquest no és l’únic factor. Hi tenen també a veure el règim de tinença de l’habitatge, la disponibilitat o no de determinades formes d’energia per a certs serveis (com el gas per a la calefacció) o les necessitats específiques de les llars, sobretot de les llars amb població vulnerable (infants, gent gran, malalts crònics, etc.).

Un segon tipus de llars que viuen amb un alt percentatge de pobresa energètica són les llars monomarentals (fet que connecta amb la feminització de la pobresa). Sobre això, són claus en la protecció d’aquest tipus de llars els serveis de suport de l’Ajuntament de Barcelona (PAPE i serveis socials, entre d’altres) i l’experiència d’organitzacions com l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

Les llars que viuen en règim de lloguer són el tercer tipus de públic vulnerable a patir pobresa energètica, per tant s’estableix un vincle entre els problemes d’accés a habitatge estable i de qualitat i pobresa energètica.

Finalment, l’estudi constata i evidencia que la pobresa energètica és una part de les múltiples precarietats a què han de fer front les llars més desfavorides. Així, lligades a la pobres energètica solen estar associades la major precarietat econòmica o inestabilitat laboral de les persones que viuen de lloguer, la manca de possibilitats o incentius per modificar (fins i tot mínimament) les condicions de l’habitatge i el seu equipament, i la dinàmica del mercat immobiliari de lloguer, amb forts augments de preu a l’àrea metropolitana de Barcelona en els darrers anys. 

Factors comuns de pobresa energètica de les llars

Segons l’estudi dut a terme en 61 habitatges amb població vulnerable, algunes de les característiques d’aquests habitatges són:

• El baix nivell d’eficiència energètica (mesurada a través d’etiquetatge energètic d’edificis amb excessiva dependència de mitjans elèctrics de proveïment de calor per a cuina, aigua calenta i calefacció).
• No tenir accés al seu comptador d’electricitat
• Manca de coneixement sobre els comptadors digitals
• Percentatges elevats de contractes de mercat lliure
• Potències contractades excessives
• Nivells d’implantació baixos de bo social
• Nombre molt reduït de contractes amb discriminació horària.

Respecte del subministrament amb més casos d’impagament, és l’electricitat la que presenta més incidència, en ser el més car per unitat de servei i el que representa la factura més gran per a la majoria de les llars estudiades.